AND ONE – Second Voice (Live in Berlin 2004)

04/03/2018: La segona veu i la presó.

Pablo Hasel, condemnat a dos anys i un dia de presó.

En el meu últim escrit parlava sobre la condemna que havia caigut a sobre d’un cantant de RAP, en Valtonyc, i que segurament, en Pablo Hasel seria el següent. Doncs així ha estat. Divendres va caure sobre un segon cantant de RAP, en Pablo Hasel una condemna de 2 anys de presó per les lletres de les seves cançons.

Hauríem d’estar tots molt alerta i escandalitzats per coses com aquesta. Resulta evident en els últims temps que és molt més fàcil entrar a presó per expressar les teves idees de forma pacifica, que no pas fent delictes de veritat. Tal com estant les coses, en el cas dels polítics, si ens fessin escollir entre ser un polític corrupte o un polític honest, hauríem d’escollir ser corrupte, ja que si ets honest amb el teu ideari, amb compromís i justícia social, tens tots el números per acabar engarjolat. El mateix divendres, es complien 4 mesos que dos polítics que han complert amb el que van prometre a les eleccions i sense incomplir cap llei (cap llei de veritat. Lleis d’aquestes que es fan a mida, que són lleis però no són justes i que altres països del nostre entorn no reconeixen, potser sí que les han incomplert) són a la presó sense judici previ.

Resulta evident que sota el regim que vivim actualment, no podem estar mai segurs que no incomplim cap llei d’aquelles de les que he parlat abans en un parèntesi. Jo mateix tinc por de cada frase que escric. Ves a saber si per alguna cosa d’aquestes, ha algú no li agrada i acabo...

En fi, que divendres varem tenir una segona veu que es vol callar per ser incòmode als poders vigents. Deu ser, que aquests poders vigents tenen una segona veu que els hi diu que han de fer coses, diguem que difícils d’entendre per un ignorant com jo. És com aquella segona veu que diuen sentir algunes persones que els fa fer actes . . . . difícils d’entendre. Quan acabarà això? Quan va començar?

Cal recordar que avui, sota el regim en el que vivim, són varies les persones que han estat engarjolades del motius . . . difícils d’entendre. Des de sindicalistes, politics, activistes socials, activistes culturals i gent que han tingut una baralla amb “guardias civiles” de paisà, i que els han aplicat condemnes com si fossin terroristes. De fet, un dels terroristes yihadistes acusat de participar en l’atentad del passat agost a Les rambles de Barcelona, va dir davant del jutge que ell era “musulmán catalán però no independentista”, conscient de que avui per avui, a la pràctica, sembla que ser independentista (o compromès amb la societat) és molt pitjor que no pas ser yihadista.

Bé, la cançó d’avui és Second Voice d’And One, en un directe de 2004 a Berlin. Parla d’aquelles veus, aquella segona veu que alguns escolten, i que els hi diu diverses coses.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i el so a tota canya.

Què en gaudiu.

Fem república.

ANY: 2004

Second Voice (Live in Berlin 2004)

Més cançons i més informació.

 

AND ONE – Steine sind steine (Live)

01/03/2015:

Aquesta setmana hem tornat a comprovar que les coses són com són i no com voldríem que fossin.
 

El cas es que el jutge Santiago Vidal, en el seu temps de lleure, ha participat amb un grup de persones per crear una Constitució per una Catalunya independent. Jo crec que no massa importància si aquesta Constitució és per una Catalunya independent, per la República Txeca o per Espanya. L'important per mi, és que en el seu temps de lleure, participa d'una activitat que sense cap mena de dubte el farà millors en la seva difícil tasca de jutge. Doncs pel fet de fer aquesta Constitució, l'han expulsat com a jutge durant 3 anys.

És sense cap mena de dubte un castic polític. Estic segur que si aquesta Constitució no for per una Catalunya independent, el Jutge Santiago Vidal no hagués tingut cap problema. El fet no és la Constitució en ella mateixa. El problema es que sigui per una Catalunya independent. El problema es que tingui una intenció concreta, i això fa que la seva expulsió de la carrera judicial sigui un castic polític, un castic ideològic. Es poden fer coses, per no en favor de Catalunya. Si es fan coses a favor de Catalunya, queda clar que et poden castigar “legalment”. És això democràcia? La veritat es que sentir la paraula “Democràcia” per part de les autoritats espanyoles, resulta tan insultant com quan ho deia en Pinochet.

Les coses són com són, i com diu AND ONE, una pedra és una pedra, i les autoritats espanyoles só com una pedra. Aprofito el cas de la falta de democràcia espanyola que el jutge Santiago Vidal ha deixat en al descobert, bé, de fet són les pròpies autoritats espanyoles que ho han fet, ja que el jutge, en realitat no ha fet res ni dolent ni estrany ni re, per posar aquesta cançó de AND ONE, que la setmana que ve, estaran a Barcelona.

La cançó parla clarament de nacionalisme, no se si per bé o per malament. J crec que malament. El títol de “una pedra és una pedra”, a mi em sona desagradable, si a sobre i ajuntem les paraules “odi”, “guerra”, etc, doncs jo no em sentiria precisament afalagat. El nacionalisme, com qualsevol altre cosa, pot ser bona, dolenta o asèptica. En el cas espanyol, és evidentment dolenta, i el cas del Jutge Vidal, és una mostra incontestable, del nacionalisme excloent, impositor i dictatorial que podem veure en les autoritats espanyoles.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

Què en gaudiu!!!

ANY: 2009

2 DVD: Live

Steine sind steine

Més cançons i més informació.

AND ONE – Panzermensch (Live)

13/09/2014:

Desprès de l'èxit de la Diada d'aquest any, no voldria que oblidéssim certes coses. De l'èxit de a Diada espero tenir temps i parlar-ne d'aquí uns dies.

Del que m'agradaria deixar constància, és que l'11 de setembre no celebrem res. L'11 de setembre recordem el que va passar l'11 de setembre de 1714, ara fa 300 anys.

Ara fa 300 anys, els espanyols van aconseguir entrar a Barcelona, desprès d'assetjar-la d'una manera que faria esgarrifances a qualsevol.

Ara fa 300 anys, el catalans varem perdre el nostre sistema polític, el control sobre la nostra economia i sobre la nostra cultura, sobre la educació i el comerç. També varem perdre les nostres relacions internacionals i el nostre exercit.

Ara fa 300 anys, les nostres llars només podien tenir un ganivet, i sempre lligat a la taula o a la pared. Ara fa 300 anys, la nostra llengua, va ser prohibida i només podia ser utilitzada a casa.

Ara fa 300 anys, van ser els militars el que van entrar a Barcelona, provocant una matança descomunal, matant a 2/3 de la seva població. Desprès van venir el funcionaris (de justícia, de patrimoni, del registre civil, d'educació) amb un clergat “instructor” de “la gracia de Dios”. I desprès els colons, dels que avui tots en som fills. Tot respon a un clar procés d'assimilació del poble català, que ja va patir als espanyols molts anys abans que els exercits entressin a Barcelona (amb la complicitat dels francesos, ja que ells sols no s'en sortien)

Per tant, que quedi clar que no celebrem cap victòria ni cap gloria catalana. Recordem la nostra derrota, i se la fem recordar als nostres conqueridors (que per això insisteixen tant en que la Diada de Catalunya es faci un altre dia) I pretenem fer veure al món, que el cas “català” existeix.

Tot va començar amb la força de les armes. I 300 anys desprès, tot segueix igual, ja que avui dia, sota aquest nyap de democràcia en la que ens diuen que vivim, la Constitución Española dona a l'exercit espanyol la missió de protegir la unitat del que ells en diuen ESPAÑA (ho poso en majúscules, ja que quan diuen en nom del seu país, se'ls omple la boca)

I durant aquest 300 anys, ha estat així, sempre sota el jou militar. De fet ja ho havien intentat abans, però no van guanyar la guerra dels segadors (es clar, aquell cop, no tenien aliats i com s'ho tenien que fer sols, no van poder)

Cal saber, que el que avui, és la ciutadella de Barcelona. Eera el Barri de la Ribera, que va ser enderrocat per construir-hi una fortalesa per protegir als soldats espanyols d'una possible revolta popular del ciutadans de Barcelona. L'enderrocament, el van haver de fer els propis veïns del Barri. Els ciutadans de l Barri de la Ribera, van haver d'enderrocar les seves cases, ells mateixos.

Més tard es va construir el Castell de Montjuic, que lluny de protegir la ciutat, servia per bombardejar-la. De fet, la mitjana que té Barcelona, és que es bombardejada massivament cada 50 anys, cosa que va deixar dita el General Espartero, “para mantenerla a raya”. De fet, Barcelona és una de la ciutats de món, més bombardejades en la historia, junt amb Londres, Berlin o Tokio (cal recordar que mentre alguna d'aquestes ciutats a patit dues guerres mundials, Barcelona no n'ha patit cap)

En els darrers anys i mesos, membres de l'exercit espanyol, ha recordat (amenaçat) el mandat que la Constitución li fa a l'exercit, en declaracions a diversos mitjans o en discursos, i fins i tot, en els darrers mesos, també hem patit simulacres de vols militars intimidadors.

Així doncs, voldria deixar clares dues coses. Una que celebrem una derrota, la gran derrota. I segon que la relació entre Espanya i Catalunya, no és ni cultural ni econòmica ni comercial. La nostra relació esta basada en el poder militar. I això és demostra també en l'estratègia negociadora de l'estat espanyol, que és del tot incapaç, i ho ha sigut sempre, de ser generós en el seu poder. De fet, sempre a fet tot el contrari i mostrat una intolerància, arrogància i immobilisme tan descomunal, que sembla que finalment ha aconseguit despertar als catalans del llarg son en que semblàvem immersos.

Així doncs, les autoritats espanyoles, ara i sempre, s'han mostrat com tancs de guerra, que no tenen cap tipis de sensibilitat contra allò alo que volen destruir. És per això, que la cançó d'avui, és Panzermenssch de And One. Una cançó que mostra la forma de ser del militar (o del polític o funcionari) que no té cap mes interès que destruir i imposar.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

ANY: 2009

2 DVD: Live

Panzermensch (Live)

Més cançons i més informació.

AND ONE – Techno man (live 2006) / Military fashion show (live 2006)

15/09/2012:

 

Per fi avui he anat al concert d'And One. Bé, no passarà a la historia com un dels meus concerts inoblidables, però ha estat un molt bon concert. He de dir que he anat a aquest concert, gràcies a les maquinacions de la meva dona, que sense que jo ho sabés (be això es pensava ella, ja que la vaig “calar”) em va comprar les entrades per anar-hi. Fins aquí, és un gest que la honora, però el que sí que no m'esperava (i amb això no la vaig “calar”) és que també havia comprat una entrada per a ella. De fet, em feia més il·lusió que ella anés al concert amb mi, que el propi concert en si. Va comprar les entrades sense saber qui era And One, ni quina música feien. Finalment, li vaig dir “són aquests” i li vaig posar el CD “SPOT”, que és un dels CD's que més he escoltat i que per mi, és d'aquells àlbums que s'hauria d'exposar en una sala d'art, ja que és un 10. El fet que jo hagi escoltat aquell CD tants cops va fer que el reconegués, i és va quedar tranquil·la, ja que la majoria de les cançons li agradaven força. Em vaig veure en la obligació de dir-li la veritat a la meva dona, i fer-li saber, que apart d'aquell CD, en tenien molts mes, i de fet, l'”spot” el tenien una mica oblidat. Així dons, li vaig fer una recopilació de les cançons més imprescindibles (em van sortir 4 CD's) i li vaig deixar escortar el primer. Va quedar totalment trasbalsada i decebuda, ja que era una música que no li va agradar gens. Ràpidament, vaig intentar optimitzar al màxim el temps i vaig buscar les cançons que tocaven en l'actual “tour”. Ahir, poc menys de 24 hores abans del concert, btretze em va fer saber exactament el “setlist” de les cançons que van tocar el dia abans a Madrid (Moltes gràcies btretze) Però ja no hi havia temps de reacció. Així dons, la meva dona, ha iniciat el camí cap al concert, convençuda que passaria una estona força agobiada. La prova que ha estat un bon concert, és que ja tenim una nova fan de l'Steve Naghavi (i que be canta!! i que bé balla!!! i és guapo!!! té un aire entremaliat que el fa molt atractiu!!! m'ha agradat molt i no se m'ha fet gens llarg) La prova definitiva, és que per anar al concert, m'ha demanat que en el cotxe no poses música d'And One, i per tornar, m'ha demanat tot el contrari. Si fins i tot, a ballat “Deutschmaschine”. Això sí. Li hauré d'ensenyar certes coses de la cultura de concert. No es pot anar a sopar mig hora abans que començi, ja que les probabilitats d'arribar tard, són moltes. I les probabilitat de quedar al final de tot de la sala, són absolutes. I és clar, han passat les dues coses,

Referent al concert en ell mateix, dir que m'he de menjar amb patates una acusació que sempre he fet sobre And One, ja que toquen en directe, i toquen les coses més difícils. Vull dir que no es limiten a fer acords llargs o a tocar la nota baixa duran tot el compàs. En Nico Wieditz s'encarrega (aparentment) de les coses més complicades, mentre que en Rich Schah sembla que li fa de suport. En Joke Jay, toca la percussió o bateria i fa el cors i fins i tot fa la veu principal en una cançó (personalment, crec que lo de la percussió s'ho podria estalviar i que ho fan perquè no s'aborreixi durant el concert. Ara lo dels cors, sense cap mena de dubte, és un valor afegit, i en algunes cançons d'And One, els cors són VITALS) L'Steve Naghavi, en la seva línia, cantant i ballant i connectant amb el públic d'una forma molt peculiar fent bromes i passant-s'ho bé. S'ha de dir que l'Steve, ha acabat el concert afònic, símptoma que s'entrega molt.

Per mi, un dels punts negatius d'And One en directe, és la mania que tenen de fer versions d'altres. I no és que no m'agradin, que de fet m'agraden força, però és clar, And One ja té moltes cançons pròpies i si “perd” el temps amb cançons dels altres, doncs ens quedem en les ganes de cançons seves. Per exemple, he trobat a faltar “Sternradio”, “ Traumfrau”,” Schwarz”, “Panzermensch”, “ Für”, “ Speicherbar”, “So klingt liebe”, “Life isn't easy in Germany”, “ Fernsehapparat”, “Krieger”, “ Strafbomber”, “Don't get me wrong”, “The End of Your Life”, “H.A.T.E.”, “Spontanverkehr “, “Friend Of Stars”, “Hall Of Souls”, “Recover You“, “Tanz Der Arroganz”, “Die Mitte”, “Uns Gehts Gut”, etc.

Bé, hem arribat tard (mentre l'Steve cantava Back Home al piano) hem estat al darrera de tot (un “paiu” - dit amb tots els respectes - va enregistrat “Steine sind Steine”. Si ho trobo pel Youtube, ho enllaçaré) i hem hagut de marxar “pitant”, gairebé amb el grup a l'escenari, perquè la cangur, havia de marxar. Però m'ho he passat molt bé, al costat de la meva dona, (que sembla que també s'ho ha passat bé) escoltant en viu, a un dels meus grup preferits.

Foto feta per btretze

Quina cançó he de posar avui? En un principi, tenia clar que la escollida seria “Techno Man”, però durant el concert, he canviat d'idea, ja que el públic del concert estava una mica “apagat”, i cada cop que l'Steve posava el micro en direcció al públic, aquest gairebé no s'escoltava, fins a “Military Fashion Show” on el públic s'ha fet sentir cantant amb força aquesta cançó. Com m'acostuma a passar, quan he d'escollir entre dues cançons, no puc fer-ho, i finalment, comparteixo les dues cançons, que tractant-se d'And One, segur que és bona cosa. Les dues són en directe, i són amb la formació de l'any passat. Aquest any, hi ha formació nova, que no és nova, ja que ja havien estat membres d'And One, sobre l'any 2000. De fet, sembla que And One, te dues formacions, que es van tornant.

Si algú escolta aquesta cançó, ho hauria de fer amb els llums tancats, i els so a tota canya.

ANY: 2009

2 DVD: Live

Techno Man

Military fashion show

Més cançons i més informació.